Indigestió
Josep M. Altés Riera | 20 desembre 2011Des de petita m’he considerat una gran fan del Nadal i per mi sempre ha sigut un sentiment irònic perquè no m’agrada gents formar part de moviments massius, tot i que a vegades és inevitable. Però aquest any les meves opinions sobre el Nadal són generalment contràries. Per una part, un factor molt important que fa que aquest any no vulgui ni sentir a parlar del Nadal és que després de les festes m’operaran, cosa que em fa realment pànic. Per altra banda, a taula, aquest any, per primer cop hi faltarà un membre.
Es llei de vida, suposo. I per últim, aquest any, a l’escola, s’han proposat afegir preocupacions a la meva vida amb diferents vídeos i documentals que fan que jo, una compradora compulsiva, amant de les sabates i apassionada per les rebaixes de Nadal, em senti malament cada vegada que m’enduc una peça de roba a casa. Serà que, per primer cop també, soc realment conscient de tot el que hi ha darrera dels jerseis nous i maquíssims dels quals m’enamoraré aquest Nadal.
Em sembla que aquest any no només acabaré tipa de les gambes.
Laura
Laura,
M’ha agradat. Encara que dius moltes coses en poc espai, i algunes potser podrien estar una mica més explicades per no deixar al lector amb les ganes de saber què vols dir exactament. En algun moment l’escrit sembla una pluja d’idees!
De tota manera, escriure també pot ser un exercici de presentar sensacions i sentiments sense explicar-los, què caram!
No deixis d’escriure.
Josep Maria